(Despertador) Ah… Quin pal, un altre dia el mateix, som-hi! Em desperto a
les 7 en punt, li faig un petó a la Mariona, la meva esposa, baixo les escales,
arribo al lavabo principal en pijama, em dutxo (soroll d’aigua), em rento les
dents i em vesteixo, doncs la roba la tinc preparada del dia abans. Vaig de bòlit
a fer l’esmorzar per a tots dos, doncs en tot el dia no som a casa. El poso en
dues carmanyoles. Un cop enllestit, li deixo el seu a les escales i em
despedeixo d’ella amb un petó d’amor.
Amb un poema d'en Miquel Martí i Pol sobre la primavera i amb aquestes paraules començava el monòleg (elaborat per ell mateix) d'en Roger Coloma d'aquest divendres passat. Hem de dir que tots hem passat una bona estona, amb un somriure des del començament fins al final! Esperem una propera Moguda amb tu, Roger!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada