dimecres, 3 d’abril del 2013

El llibre del mes d'Abril

És l'any de Joana Raspall. I l'any de Salvador Espriu. Tots dos escriptors. I poetes. I a l'abril triem...Poesia:

Per als alumnes d'ESO:
El llibre de poemes Bon dia, Poesia! de Joana Raspall que l'editorial Baula acaba de reeditar. Joana Raspall va néixer el 1913, això vol dir que, si Déu vol, aquest any en farà cent d'anys. I en fa pocs més de trenta que escriu poesia per als infants (abans havia sigut bibliotecària). I ho fa tan bé que sembla que jugui amb les paraules i no li costi gens d'escriure poemes. I té aquest art de fer poemes i nosaltres tenim la sort de poder-los disfrutar i donar-los a conèixer als nens i nenes, nois i noies del nostre país. Vegeu:




ABRIL PLUJÓS

La cendra del cel
enveja la terra
que és tota vestida
d'un verd descarat.
L'aigua de l'estany
fa d'arpa al compàs 
de la gotellada.
El sol fa l'ullet.
És abril que passa.





I per als grans:
Antologia poètica  de Salvador Espriu a cura de J.M. Castellet.
Aquesta antologia es divideix en tres parts. A la primera, s'hi inclouen poemes de 'Cementiri de Sinera', 'Les hores', 'Mrs. Death', 'El caminant i el mur' i 'Final del laberint'. A la segona, de 'Les cançons d'Ariadna'. I a la tercera, de 'La pell del brau', 'Llibre de Sinera' i 'Setmana Santa'.
Salvador Espriu i Castelló és un dels escriptors més importants de Catalunya. Reconegut per la crítica internacional. Amb una actitud exemplar en circumstàncies històriques adverses. I fidel a ell mateix i al seu país. 
Enguany commemorem els cent anys del seu naixement. I recordem la seva força poètica amb enyorança.
Ens agrada especialment: 

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE                           
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".