El dia 17 de març, és a dir, demà, la poesia ha
trobat ressó a la xarxa celebrant el
Dia de la Poesia Catalana a Internet, una iniciativa impulsada per la
revista electrònica lletrA que edita la Universitat Oberta de Catalunya
(UOC). Demà, doncs, la poesia estarà present a Twiter (amb piulades de poemes i enllaços sobre poesia catalana amb l'etiqueta #jo llegeixo) i a Facebook (compartint poemes i convidant els amics a afegir-s'hi).
I dijous dia 21 de març es celebra el Dia Mundial de la Poesia. A casa nostra, des de l'Institut de Lletres Catalanes, entre d'altres institucions, s'impulsa la celebració d'un seguit d'actes a l'entorn de la poesia.
Accediu al blog del Dia Mundial de la Poesia |
I dijous dia 21 de març es celebra el Dia Mundial de la Poesia. A casa nostra, des de l'Institut de Lletres Catalanes, entre d'altres institucions, s'impulsa la celebració d'un seguit d'actes a l'entorn de la poesia.
Us transcrivim les paraules de Laura Borràs, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes:
"El poema d'enguany del Dia Mundial de la poesia és Només la veu de
Zoraida Burgos, una veu poètica encara prou desconeguda, per bé que
enguany fa 80 anys. Aquest és el nostre homenatge: la selecció del seu
poema per al Dia mundial de la Poesia, traduït a 20 llengües. Feu que
corri, que la gent el conegui, que a les escoles es reciti en totes les
veus possibles, fent de la diferència i la diversitat un símbol de
riquesa."
I així ho volem fer. Ens vestirem de poesia i de primavera!
I així ho volem fer. Ens vestirem de poesia i de primavera!
NOMÉS LA VEU
Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
Zoraida Burgosinventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada